A continuación, el correo que un amigo ha enviado al PP de Badalona immediatamente después de ver este vídeo. La publico aquí por si sirve de algo:
Hola,
Us escric per comentar-vos dues coses de cara a les eleccions d’aquest mes.
Primer: quins plans i projectes teniu previstos pel meu barri (Llefià) en el cas que tingueu responsabilitats en el nou govern municipal? Si em podeu indicar on consultar el vostre programa, us ho agrairia.
Segon, i no per això menys important, dir-vos que trobo vergonyoses les línies de campanya que heu triat. Utilitzar la por, la xenofòbia i el racisme pot donar-vos vots, però és indigne i dóna una empenta més a l’espiral d’odi entre comunitats. Puc comprendre que creieu que la immigració ha de ser per canals legals, i que tota la resta de persones hagi de ser repatriada. Però no puc entendre que el vostre posicionament principal i quasi únic davant la ciutadania sigui “No a la mesquita en terreny públic” (per cert, per què no un “no a una esglèsia en terreny públic”?), “Falta seguretat”, “No als pisos patera” i “No a la immigració”. No creieu que podríeu haver triat punts de vista constructius? L’únic que em dieu perquè us voti és que els moros són males persones?
Visc a Llefià des de vaig néixer. El meu carrer l’estan remodelant ara per primera vegada (acabaran just a temps per les eleccions), després de 30 anys i amb diners de la Unió Europea; els comerços estan desplaçant-se cap a altres zones; l’aparcament és impossible i les solucions han hagut de sorgir de cooperatives veïnals; el transport públic és lamentable, especialment a la nit; els serveis socials treballen amb poc personal (tot i que som la zona amb més població de la ciutat, i amb força problemes) i en condicions tercermundistes pels treballadors (la Torre Mena està sent remodelada ara perquè fa poc la van haver de tancar, perquè ningú no havia posat els diners que calien per arreglar-ho quan es va detectar els problemes); només conec una llar d’infants per la zona, i diria que és privada. La meva impressió és que els problemes de Llefià són producte d’una desatenció absoluta per part de les administracions. Hi ha immigració, és cert. Viuen aquí, treballen aquí i hem d’aconseguir que formin part de la ciutat. Ara mateix només coexistim en el mateix indret. Què proposeu?
El vostre vídeo “7 minutos” situa un escenari de campanya en les rodalies de Badalona, per primer cop fins on jo recordo. Som força més gent que al centre, ja era hora de que algú ens fes cas. Aquí s’acaben les bones notícies. El punt de vista és indignant. Heu vingut a Llefià i la Salut a enregistrar imatges que fomenten la por i l’odi. Voleu fer creure que el nostre entorn és salvatge, que aquest és l’únic problema i que la culpa és de la immigració. Les tres coses són mentida.
La vostra feina és aportar solucions, no guanyar eleccions. Si aquest món fos lògic, les dues coses estarien relacionades. Així que per això us demano el programa. Espero equivocar-me i comprovar que feu alguna cosa més que vídeos censurables, que teniu alguna proposta i que el que invertirem en els que surtin escollits de la vostra llista no seran diners totalment perduts.
Gràcies.
Aunque parezca sui generis, parece que así es. Me acabo de dar cuenta que ya no funcionan los enlaces a “Elecciones en Tetrodia” de
Es Miércoles 25 de Abril de 2007 y acabo de llegar a casa después de un concierto que
Los políticos tienen la boca muy grande y nosotros la memoria muy corta. Creo que debo ser el único catalán que recuerda la promesa del
Defender las redes P2P está muy bien pero hombre, hay formas y formas. Los
Un amigo me presentó ayer, a través de
Con el martillo impasible que las redes P2P están suponiendo para las distribuidoras de contenidos digitales (aquellas que no aportan más que la distribución, que no es el caso de
De la incapacitat institucional de fer front a la crisi urbana, i dels okupes com a boc expiatori
Hace ya unos meses que
Leía esta mañana en
Ante mis ojos la montaña de drogas. No he podido resistir. Un viaje a la nieve me garantiza una entrada triunfal. He elegido al azar entre los tres tipos. Alargo la esquiada y me fumo un porro, para descansar. Dejo la marihuana y el peyote me devuelve a las alturas. Por mis venas corre, sin embargo, la cultura occidental, y por ello acabo el viaje con un clímax de heroína.